LA NEUROLOGIA FETA FÀCIL

pel Dr. Jordi González Menacho

SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS
El SISTEMA NERVIÓS està format per l'encèfal, la mèdul·la espinal, els nervis perifèrics i els músculs. L'encèfal, a la vegada, està format pel Cervell, el tronc cerebral i el cerebel.

Les NEURONES són les cèl·lules que sustenten primordialment la funció de transmissió d'informació dins del sistema nerviós -encara que als darrers anys s'ha descobert que d'altres cèl·lules com les anomenades astròcits, poden participar en aquestes tasques-. La transmissió d'informació te lloc gràcies a la conducció d'impulsos elèctrics al llarg de la neurona d'un extrem a l'altre, per desencadenar finalment la sortida de certes substàncies (neurotransmisors) que provoquen la continuació de l'impuls a altres neurones, en el punt de quasi contacte entre les cèl·lules anomenats SINAPSIS.

ALGUNES QÜESTIONS REFERENTS AL MAL DE CAP EN GENERAL: QUÈ SIGNIFICA CEFALEA, QUÈ SIGNIFICA NEURÀLGIA... 
Les persones que pateixen mal de cap sovint es fan preguntes respecte del seu origen i la forma d'acabar amb el problema. No sempre és evident la causa que origina els dolors a les diferents parts del cap. I hi ha moltes... La classificació dedicada als dolors de la regió cefàlica promoguda per la International Headache Association, actualment en la seva segona edició (ICHD-II) i la seva revissió posterior (ICHD-IIr) del 2004 conté molts i diversos tipus de dolor. Dels que es considera que el dolor cranial és una malaltia en sí mateixa s'en diuen 'primaris' mentres que anomenem 'secundaris' a aquells mals de cap dels que s'ha identificat de forma segura una causa determinada (per exemple, un tumor intracranial o una hemorràgia intracranial, per citar alguns dels més coneguts). 

La paraul·la tècnica per anomenar a qualsevol mal de cap és CEFALEA; la migranya -o jaqueca- és un dels mals de cap (cefalees) primàris més freqüent.

La paraul·la NEURÀLGIA es refereix a aquells dolors que s'originen directament per una alteració pròpia al nervi que porta la sensibilitat d'una àrea determinada del cos, i quan afecten a la regió cranial poden donar lloc a alguns dels tipus de dolor cranial més greus que es poden patir.

SOBRE LES 'FERIDURES'
Quan una persona pateix de forma sobtada la ruptura o el taponament d'una artèria o una vena del cervell, li diem ICTUS, o ACCIDENT CEREBROVASCULAR, O AVC. Aquests processos per tant es caracteritzen per aparèixer de cop, amb inici dels símptomes de forma sobtada, en minuts o poques hores. Quan aquests símptomes es recuperen en menys de 24 hores i no deixen cap senyal demostrable als estudis de neuroimatge (TAC, RMN) parlem d'un ACCIDENT ISQUÈMIC TRANSITORI o AIT (TIA). Tant l'ictus establert com l'AIT són considerats una emergència mèdica perquè poden arribar a produir la mort del pacient o deixar seqüeles funcionals greus de per vida, i en alguns casos avui en dia ja és possible administrar tractaments efectius per eliminar l'efecte de l'ictus. 
Dins dels ICTUS, hem de distingir els ISQUÈMICS i els HEMORRÀGICS. Els ictus isquèmics poden anomenar-se també EMBÒLIA o INFART CEREBRAL o TROMBOSIS CEREBRAL, i es produeixen quan hi ha dificultat perquè circuli la sang per les artèries o venes cerebrals a causa d'una obstrucció o un estretament. Els hemorràgics es produeixen habitualment per la ruptura d'una artèria, i són anomenats també al llenguatge popular com 'derrame'. La paraul·la 'coàgulo' és confossa, perquè podria ser utilitzada per referir-se tant als ictus isquèmics com als hemorràgics.
Dins de les hemorràgies intracranials, distingim les intraparenquimatosses, les subaracnoidees, les subdurals i les epidurals. A les següents imatges de TAC cranial de dos pacients diferents observem alguns exemples.

hemorràgia intracranial                  Hemorràgia subaracnoidea
Hemorràgia                             Hemorràgia 
intraparenquimatosa              subaracnoidea


SOBRE LES DEMÈNCIES
LA DEMÈNCIA es refereix a la pèrdua de capacitats intelectuals habitualment progressiva i irreversible, que sol afectar a persones d'edat avançada -encara que malauradament en ocassions poden donar-se casos en edats relativament joves, com als 50-60 anys d'edat-.  La Malaltia d'Alzheimer és un tipus de demència, de causa degenerativa -encara que sovint hi ha factors vasculars implicats-, i la seva associació amb edats avançades ha provocat que moltes persones es refereixin a ella com 'demència senil' encara que aquest terme és poc precís des del punt de vista mèdic.


Enviar emailcontador de visitas